Ensenyar literatura - Part segona: propostes

Si bé el començament del vers que diu «NO hi havia a València...» potser no siga massa popular entre els alumnes de la classe de llengua catalana, molts se sorprendrien de la immensitat de papers en blanc que han estat tacats de tinta arreu del món per aplaudir les delícies que se succeïxen més enllà d'eixes cinc paraules. Probablement, sembla que no molta gent sol arribar a sentir curiositat per conéixer les raons de l'èxit d'un vers, d'unes cinc paraules que enceten un poema únic i deliciós. No obstant això, el fet que aparega eixa curiositat com la calentoreta d'un foguer que s'acaba d'encendre, preguntar-se quines són les raons d'un èxit tan internacional, això ja és preguntar-se el per què d'aprendre literatura.

El problema no és la coneixença o no de l'èxit d'un dels poemes més coneguts de les lletres valencianes. El problema, al meu parer, és la forma en què es presenta el text a l'alumnat, de manera que pocs -per no dir ningú- es pot sentir amb un cert grau de curiositat. Probablement (espere), açò haja canviat. M'entra ara a mi la curiositat! No obstant això, com que desconec si s'ha donat eixe factor recentment, m'agradaria proposar una visió particular del «com» per poder arribar a gaudir, sense embolics ni papers perfumats, del misteriós «per què». Com no, pense que la millor manera de proposar un començament és fer-ho treballant un dels grans.

Al Llibre de meravelles (1971), Estellés introduïx el poema amb un epígraf que fa al·lusió al seu més estimat poeta medieval, Ausiàs March, una menció especial vertaderament significativa per a la peça que ha de vindre. La qüestió ací és: què hi podríem fer, amb esta menció? La proposta més òbvia seria usar-la com a introducció al tema de l'amor, encara que no necessàriament hauríem d'introduir-lo tan de sobte, i per tant, voldria suggerir una tasca introductòria de prelectura que connectara l'alumnat amb experiències seues fent ús -de manera simbòlica o genuïna- de les noves tecnologies i de plataformes virtuals que tan bé saben usar. La proposta, doncs, començaria de la següent manera: per introduir el tema de l'amor -tant com a eix central del poema, com ara motiu indiscutible de la literatura universal-, plantejaríem als alumnes la idea de treballar al voltant d'un trending topic -suposadament un dels temes d'actualitat a Twitter d'eixe dia- on es parla de manera breu i succinta de la redefinició de l'amor. Hauríem de mostrar uns quants tweets que hem trobat a la plataforma (els quals, òbviament, hauríem de crear nosaltres), i aprofitaríem l'ocasió per posar-n'hi un de ben suggeridor, com ara: «la carn vol carn». Abans de centrar-s'hi i parlar d'eixa redefinició en concret (l'epígraf), podríem demanar als alumnes que escriguen la seua pròpia redefinició, tenint en compte que ho han de fer sense excedir el límit dels 150 caràcters i, una vegada tenim tots els tweets, comentar i escollir aquells que més ens agraden.

Després d'haver elaborat la primera tasca de redefinició, continuem amb el comentari de l'epígraf per recollir reaccions i suggerències per part dels estudiants, plantejant si creuen que és una redefinició apropiada, massa directa, clara o complexa pel que fa a la idea central, etc. En acabant, els direm que aquesta curta redefinició pertany a Ausiàs March. Ací podríem fer un breu incís per recapitular allò que coneixen del poeta valencià, incidint, sobretot, en el tema de l'amor en l'època medieval i en l'obra de March en particular. A continuació, presentem el poema estellesià per primera vegada i fem una lectura global. Tot i que la peça no presenta una gran complexitat lingüística, potser s'haurà de dedicar un temps a reflexionar sobre algunes qüestions (referències) culturals que ens interessen aclarir per obtindre una comprensió acurada del text. Així doncs, haurem de referir-nos als coneixements de l'alumnat d'història de la literatura espanyola i universal, sobretot pel que fa a les mencions de Petrarca, Riba i Bécquer¹. Un cop acabada la primera lectura, demanem als alumnes que pensen en les redefinicions que han escrit abans, i que trien quina de totes s'acosta més al significat del poema. Ací, evidentment, hem de tindre en compte totes les interpretacions possibles a efectes d'entendre quin tipus de comprensió lectora han fet els alumnes.

Com a tercera tasca, podem seguir amb la interpretació del poema de manera més estrictament formal. Al meu parer, no cal fer una anàlisi exhaustiva dels recursos estilístics i de mètrica, encara que sí és interessant reflexionar sobre la forma en què la peça s'estructura en juxtaposició amb la interpretació del contingut. Així, per exemple, podem preguntar als estudiants que raonen:

• quin manera/opinió tenia l'autor d'estimar,
• si creuen que hi havia la possibilitat d'escriure o estimar d'eixa manera quan es va escriure el poema,
• si estan d'acord en com es viu l'amor al poema i si pensen que és la millor forma de fer-ho o si, al contrari, pensen que hi ha una altra forma millor/més correcta.

Finalment, arribem a la tasca-projecte final on es necessita la major voluntat creativa. Per dur a terme esta última tasca, m'agradaria proposar dos alternatives que ben bé podrien servir per acabar d'integrar els valors fonamentals de l'amor, l'estima i les emocions i, alhora, potenciar les destresses creadores dels alumnes juntament amb el desenvolupament de la competència lingüística i la literària. Primerament, podem convidar els alumnes que escriguen el seu propi poema -individualment o en parelles-, fent ús de les reflexions que s'han debatut a classe anteriorment, i tenint en compte que els poemes es penjaran a la plataforma en línia perquè puguen ser comentats de manera crítica pels altres companys i companyes. En segon lloc, l'alternativa que potser semble més motivadora seria dur a càrrec, en parelles o grups de tres, una entrevista al poeta. L'objectiu d'esta activitat és ser capaç de manipular el text per poder utilitzar el seu contingut de forma que l'alumne puga convertir-se en el poeta mateix. A més a més, l'alumne també ha de ser capaç de descriure la seua visió o forma d'estimar amb els adjectius, verbs, símils, etc. de la peça. Per poder realitzar l'entrevista amb èxit, els alumnes han de col·laborar amb les seues parelles corresponents, negociant els tipus de preguntes o d'informació -siga quin siga el seu paper- abans de començar l'entrevista. Una possibilitat, si escau, seria enregistrar les diferents entrevistes per poder obtindre un recull d'audicions que després la resta de la classe hauria de comentar.

1Esta reflexió podria aparéixer de forma deductiva una vegada posem els alumnes a treballar en l'activitat de post-lectura.

Ensenyar literatura - Part primera

Assegut a la biblioteca de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, demane delerosament prestar un poemari per a mi desconegut d'Estellés^* i, encara no havia avançat tres peces poètiques -sonets, en aquest cas-, m'explota una pregunta al cap com un esclat de pólvores el dia de Sant Josep.

Em pare davant del sonet a la pàgina 13, i la mirada, fixa i impertorbable, recorre la tercera estrofa de dalt a baix per tornar a pujar, rellegint els decasíl·labs d'un tercet que em sap a glòries, com el sucre rostit que dorm sota un jardí d'ou i farina. Tot i la dolçor que m'atrau a continuar amb la lectura, aquella bombeta que feia poc semblava acabar d'explotar-me al cap, em rondava, en perifèria, com la lluna. Ah! La lluna! Amiga i amant, sabuda poetessa! No era un dubte urgent. Res de qüestions de vida o mort. Més prompte un dubte qualsevol, com aquells que m'invadixen el pensament ara sí ara també. En este moment, però, la pregunta anava més enllà del significat de les paraules que llegia i rellegia al damunt del full de color blat. Com pot ser que no li agrade, la literatura, a molta gent? I, així, repetidament.

Un dia com hui, les preferències d'oci són infatigables. Qualsevol activitat, qualsevol moment del dia, allà on et trobes, a l'abast. Evidentment, no tot és per a tots. Ja coneixem les circumstàncies. Certament hi ha un gran abastiment, encara que ho desconeguem o, simplement, no sapiem aprofitar-nos-en bé. Però això són altres quefers mentals. A mi, allò que em crida l'atenció és la bombeta. El meu dubte. LA PREGUNTA que em fa curiositat. Eixe «per què» que tan evident sembla però que, encara que no n'estic del tot segur, no hem sabut esbrinar ni tampoc comprendre amb garanties. I és que, quan el professor de llengua entra a l'aula el primer dia, comença a fer classe amb la pregunta a la boca? In my opinion -que dirien els meus alumnes- crec que no. Evidentment, potser jo no siga el millor exemple, ja que mai no he fet classe de llengua (espanyola o catalana) i, malauradament, mai no he pogut ensenyar literatura, encara que això està canviant. No obstant això, com a filòleg i amant de la professió, conec un fum de companys que fan classe de llengua i, d'una banda hi ha qui amb la mà al cor rebutja l'ensenyament de tal matèria perquè «és perdre el temps i l'alumnat no hi està massa entusiasmat», i d'altra banda hi ha qui diu, trobe que amb poc coneixement de causa, que «ensenyar literatura és interessant però que quin trellat (és a dir, utilitat) té fer-ho?». I vet aquí, novament, l'explosió de pólvores de Sant Josep al meu cap: l'ensenyament de la literatura hauria de ser considerat fonamental o és, com diuen alguns, de poc trellat?

Després d'anys i panys de cursos de llengua impartits, classes abarrotades per culpa d'un sistema que no avança i que poc a poc es dessagna, de professors que opinen que ja veus tu quina necessitat tindran estos xiquets; després de milers de publicacions amb temaris tan contundentment repetitius com un empatx d'allioli, voler canviar les claus i el forrellat és, per posar-ho de manera literària, una tasca hercúlia. Tanmateix, hi ha aquells, una minoria espavilada d'inconformistes i amants de la lluna i la llengua escrita -i també parlada, que conste- que, quan de sobte escolten pólvores com les de sant Josep, pensen i repensen a canviar i actuar. I és així, gràcies a elles i ells, que mai no s'hi conformen, que pensen que clar que és necessari ensenyar literatura, i com més millor, encara que de manera complexa i intricada es plantegen el «com» per tal de garantir un «per què» menys intoxicat i amb més trellat.

                    _____________________ // ________________________

Gràcies a minories com aquestes, que potser es convertiran en majories qui sap quan, però sobretot, gràcies a aquelles preguntes, dubtes, a aquelles bombetes explosives que ens recorden el crit i l'olor més característics de Sant Josep per inspirar-nos a esta minoria, com si de muses es tractaren (vaja tu, quina casualitat!), i per fer-nos sentir que hi ha molt de trellat quan ensenyem i fem literatura, a l'aula o al carrer, de boqueta o amb mars de tinta. Siga com siga, sempre ens quedarà la lletra, i sempre tindrem la llengua i eixes minories que en fan un miracle de glòria eterna.

*Andrés Estellés, Vicent (1965) L'amant de tota la vida. Editorial Torre: València.