El problema no és la coneixença o no de l'èxit d'un dels poemes més coneguts de les lletres valencianes. El problema, al meu parer, és la forma en què es presenta el text a l'alumnat, de manera que pocs -per no dir ningú- es pot sentir amb un cert grau de curiositat. Probablement (espere), açò haja canviat. M'entra ara a mi la curiositat! No obstant això, com que desconec si s'ha donat eixe factor recentment, m'agradaria proposar una visió particular del «com» per poder arribar a gaudir, sense embolics ni papers perfumats, del misteriós «per què». Com no, pense que la millor manera de proposar un començament és fer-ho treballant un dels grans.
Al Llibre de meravelles (1971),
Estellés introduïx
el poema amb un epígraf que fa
al·lusió al seu més estimat
poeta medieval, Ausiàs March, una
menció especial vertaderament
significativa per a la peça que ha de vindre.
La qüestió ací és: què hi
podríem fer, amb esta menció? La proposta més òbvia seria usar-la
com a introducció al tema de l'amor, encara que no necessàriament
hauríem d'introduir-lo tan de sobte, i per tant, voldria suggerir
una tasca introductòria de prelectura que connectara l'alumnat amb
experiències seues fent ús -de manera simbòlica o genuïna- de les
noves tecnologies i de plataformes virtuals que tan bé saben usar.
La proposta, doncs, començaria de la següent manera: per introduir
el tema de l'amor -tant com a eix central del poema, com ara motiu
indiscutible de la literatura universal-, plantejaríem als alumnes
la idea de treballar al voltant d'un trending topic
-suposadament un dels temes d'actualitat a Twitter d'eixe dia- on es
parla de manera breu i succinta de la redefinició de l'amor. Hauríem
de mostrar uns quants tweets que hem trobat a la plataforma
(els quals, òbviament, hauríem de crear nosaltres), i aprofitaríem
l'ocasió per posar-n'hi un de ben suggeridor, com ara: «la carn vol
carn». Abans de centrar-s'hi i parlar d'eixa redefinició en concret
(l'epígraf), podríem demanar als alumnes que escriguen la seua
pròpia redefinició, tenint en compte que ho han de fer sense
excedir el límit dels 150 caràcters i,
una vegada tenim tots els tweets, comentar i escollir aquells
que més ens agraden.
Després d'haver elaborat la primera tasca de
redefinició, continuem amb el comentari de l'epígraf per recollir
reaccions i suggerències per part dels estudiants, plantejant si
creuen que és una redefinició apropiada, massa directa, clara o
complexa pel que fa a la idea central, etc. En acabant, els direm que
aquesta curta redefinició pertany a Ausiàs March. Ací podríem fer
un breu incís per recapitular allò que coneixen del poeta valencià,
incidint, sobretot, en el tema de l'amor en l'època medieval i en
l'obra de March en particular. A continuació, presentem el poema
estellesià per primera vegada i fem una lectura global. Tot i que la
peça no presenta una gran complexitat lingüística, potser s'haurà
de dedicar un temps a reflexionar sobre algunes qüestions
(referències) culturals que ens interessen aclarir per obtindre una
comprensió acurada del text. Així doncs, haurem de referir-nos als
coneixements de l'alumnat d'història de la literatura espanyola i
universal, sobretot pel que fa a les mencions de Petrarca, Riba i
Bécquer1.
Un cop acabada la primera lectura, demanem als alumnes que pensen en
les redefinicions que han escrit abans, i que trien quina de totes
s'acosta més al significat del poema. Ací, evidentment, hem de
tindre en compte totes les interpretacions possibles a efectes
d'entendre quin tipus de comprensió lectora han fet els alumnes.
Com a tercera tasca, podem seguir amb la
interpretació del poema de manera més estrictament formal.
Al meu parer, no cal fer una anàlisi exhaustiva dels recursos
estilístics i de mètrica, encara que sí és interessant
reflexionar sobre la forma en què la peça s'estructura en
juxtaposició amb la interpretació del contingut. Així, per
exemple, podem preguntar als estudiants que raonen:
-
quin manera/opinió tenia l'autor d'estimar,
-
si creuen que hi havia la possibilitat d'escriure o estimar d'eixa manera quan es va escriure el poema,
-
si estan d'acord en com es viu l'amor al poema i si pensen que és la millor forma de fer-ho o si, al contrari, pensen que hi ha una altra forma millor/més correcta.
Finalment, arribem a la tasca-projecte final on es
necessita la major voluntat creativa. Per dur a terme esta última
tasca, m'agradaria proposar dos alternatives que ben bé podrien
servir per acabar d'integrar els valors fonamentals de l'amor,
l'estima i les emocions i, alhora, potenciar les destresses creadores
dels alumnes juntament amb el desenvolupament de la competència
lingüística i la literària. Primerament, podem convidar els
alumnes que escriguen el seu propi poema -individualment o en
parelles-, fent ús de les reflexions que s'han debatut a classe
anteriorment, i tenint en compte que els poemes es penjaran a la
plataforma en línia perquè puguen ser comentats de manera crítica
pels altres companys i companyes. En segon lloc, l'alternativa que
potser semble més motivadora seria dur a càrrec, en parelles o
grups de tres, una entrevista al poeta. L'objectiu d'esta activitat
és ser capaç de manipular el text per poder utilitzar el seu
contingut de forma que l'alumne puga convertir-se en el poeta mateix.
A més a més, l'alumne també ha de ser capaç de descriure la seua
visió o forma d'estimar amb els adjectius, verbs, símils, etc. de
la peça. Per poder realitzar l'entrevista amb èxit, els alumnes han
de col·laborar amb les seues parelles corresponents, negociant els
tipus de preguntes o d'informació -siga quin siga el seu paper-
abans de començar l'entrevista. Una possibilitat, si escau, seria
enregistrar les diferents entrevistes per poder obtindre un recull
d'audicions que després la resta de la classe hauria de comentar.
1Esta
reflexió podria aparéixer de forma deductiva una vegada posem els
alumnes a treballar en l'activitat de post-lectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada